dilluns, 13 d’octubre de 2014

El perquè del títol d'aquest bloc

He començat a pensar quin podria ser el títol d'aquest bloc només acabar la classe, ja que penso que aquest bloc és un espai personal que, en certa manera, et defineix a tu també. A mesura d'anar reflexionant sobre aquest tema, he arribat a la conclusió de que portava molt de temps pensant allò que no surt del pensament, sinó de l'espontaneïtat. Així que he decidit posar-me a fer altres coses.


A mesura que he anat fent coses durant el dia, m'he adonat que els dies són cada vegada més curts i freds, les nits llargues i humides, i els arbres de fulla caduca van deixant caure les seves fulles d'un color marronós que van desapareixent entre les seves companyes que ja han caigut. Moltes d'aquestes fulles se les emporta el vent i es perden entre llargs camins on mai més tornaran a trobar-se. L'estiu ha quedat enrere per deixar pas a l'estimada tardor. 


Amb tot això em refereixo a que certes paraules són com les fulles a la tardor, quan hom no entén una paraula o un conjunt de paraules, ho elimina de manera que desapareix del seu ésser, així que aquestes passen a ser paraules perdudes. Així és com al llarg dels anys, han anat desapareixent una gran multitud de paraules en català. 


Ha estat per aquestes raons que he escollit aquest títol. Perquè en lloc de fer desaparèixer una paraula del nostre vocabulari, ens hi esforcem per intentar aprendre-la i així poder ensenyar-la als del nostre voltant. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada