dilluns, 27 d’octubre de 2014

El Tetris, article de Enrique Gracián

Estic segura de que gairebé tothom ha jugat al Tetris, un joc de rapidesa, enginy i paciència. Una de les coses més complicades d'emplenar, són els quadradets que ens queden en blanc, ja que estan situats a les línies inferiors. Quan les peces cada vegada van caient més i més ràpid, ens diem a nosaltres mateixos que ja ho arreglarem però arriba un moment en el que te n'adones de que allò ja no té solució. Aquesta desagradable sensació és la que hem tingut molts de nosaltres, per exemple, quan hem anat malament a l'assignatura de matemàtiques. 

El Tetris, com gairebé tots els jocs existents, te diferents nivells, on les peces cada vegada cauen amb més rapidesa. El mateix passa amb les matemàtiques. A mesura que passa el temps entenem menys les coses. Però la paradoxa d'aquesta situació és que les matemàtiques són cada vegada més fàcils. La relació amb el que he explicat abans, és que les matemàtiques són com el Tetris, nosaltres veiem una major dificultat perquè ens hem anat deixant espais en blanc, és a dir, no hem entès coses bàsiques que després ens serviran per a fer una altra cosa amb més dificultat. 

Realment, el fracàs actual de les matemàtiques es degut a que en els alumnes de la primària, quan alguna vegada falten a la classe ja es perden els coneixements explicats a classe aquell dia, per petits que siguin. Això fa que es creï un espai en blanc sobre el tema tractat, i immediatament es crea una mala sensació, el qual es absolutament normal. 

El pensament matemàtic és allò que tots tenim al nostre cervell, les nostres neurones estan preparades per aprendre'l però quan en aquest procés es creen espais en buit, ens crea al sensació desagradable de la qual hem parlat abans, és a dir, quan algú no entén algun coneixement matemàtic i es frustra, està posant en manifest el seu bon estat de salut mental. 
Aquesta sensació ens avisa de que en algun moment del nostre procés d'aprenentatge ens hem deixat espais en buit, i que hem de mirar d'emplenar-los. 

Una de les seves experiències personals va ser quan tenia només 11 anys i va tenir un petit accident que li va comportar no poder anar a classe durant 10 dies. Quan va tornar, tot el sistema havia canviat radicalment, i ell va anar a preguntar al professor el qual li va dir que li preguntés al seu company. El seu company però, va acabar per no explicar-li res. No va aprendre aquell sistema, i això li va comportar començar a baixar les notes, quan ell era un dels primers de la classe. Des de aquell dia, va començar a anar malament a l'assignatura de matemàtiques, ja que havia deixat molts espais en blanc en el camí. Finalment, quan va acabar el batxillerat, va aprendre moltes coses de matemàtiques però suspenia amb molta freqüència. Solia passar l'últim examen i així aconseguia aprovar l'assignatura. 
Així que una de les principals conseqüències de tenir forats blancs a la base és que acabes per convertir-te en un mal estudiant. 

La formació en aquest període de la nostra vida (0 a 12 anys) té una importància decisiva ja que és quan ens desenvolupem intel·lectualment. 
Com molta gent, ell va haver d'anar tapant aquests forats blancs que li havien quedat a poc a poc, i una de les èpoques que va tapar més forats va ser donant classes particulars de matemàtiques. Les coses més difícils de les matemàtiques s'aprenen a la primària, i aquestes són multiplicar, sumar, restar, dividir, els nombres decimals i els nombres fraccionaris. Per això emplenem tants anys de la nostra vida en fer-les amb facilitat, concretament, 8 anys. 
Tots els alumnes que són "desastres" amb les matemàtiques, si excavem una mica més al fons, segur que trobem milers de línies amb forats en blanc, i l'origen d'aquests sempre està en l'educació primària. 

Les matemàtiques és una assignatura tan ben estructurada que la més mínima falta d'atenció, pot ser perjudicial per entendre-les o no. És per això que abans deia que les matemàtiques cada vegada són més fàcils, perquè si no hi han forats en blanc, es converteix en una matèria senzilla i gratificant. En canvi, quan hi han forats de per mig, es tornen impossibles. 
Un tan per cent molt elevat del fracàs escolar en l'assignatura de matemàtiques s'ha de buscar a la primària, però això no vol dir que aquest àmbit no estigui fent bé les coses. 
Un dels problemes més greus és que moltes vegades això passa sense que ens n'adonem. Per això hem d'intentar prestar atenció a aquelles petites alarmes que ens dóna el nostre cos, com les sensacions de les que parlàvem abans, i així poder posar-hi algun remei. 
Hi ha molts tipus d'alarmes que son inconfusibles, com per exemple una mirada, la manera en la què subjectem un llàpis, com s'escriuen els números... Així apareix el no voler fer els deures, ja que és una sensació desagradable, i això és perjudicial, perquè acabes per dir "no" a la matèria. Una vegada arribats a aquest punt, l'alumne ja es considera dels que no entenen les matemàtiques i necessiten classes de reforç. Així que hem d'anar en compte i tapar els forats en blanc el més aviat possible. 

En la meva opinió, crec que l'ensenyament hauria de canviar el mètode que fa servir per ensenyar, ja no només les matemàtiques, si no una mica totes les assignatures, ja que a moltes d'elles, a molts no ens interessen, però si el professor o professora ho explica de manera que t'enganxi, que et faci veure les coses d'una altre manera, aquella assignatura ja no es fa tant pesada. Amb això vull dir que moltes vegades el problema no és ben bé el mètode amb el qual s'ensenya, si no com s'ensenya. 
En relació amb el que diu el text, personalment, crec que té tota la raó, ja que jo em considero una d'aquestes noies que té molts espais en blanc i per això no entenc moltes coses de les matemàtiques i necessito classes de reforç o posar-m'hi moltes hores, tot i que m'agradaria que això no fos així, perquè trobo que les matemàtiques són necessàries per el nostre dia a dia i les acaba utilitzant tothom en un futur. 







1 comentari:

  1. No és un resum, més aviat és una amplificació. Massa llarg.

    ResponElimina