dilluns, 9 de març de 2015

Coses per recordar

El passat Dilluns 2 de Març va decidir morir tot utilitzant el mètode de l'eutanàsia, en Lorenzo Schoonbaert, de Bèlgica.
La seva història comença 20 anys enrere, quan li detecten un càncer. Des del diagnòstic, es va sotmetre a 37 operacions, sense èxit cap d'elles, el càncer es va convertir en terminal.
Estava decidit a posar punt i final a la seva vida, utilitzant el mètode de l'eutanàsia, però va demanar una última cosa abans de morir: assistir a un partit del "Brujas" i veure'l guanyar un partit més.
En Lorenzo, tenia programada la seva mort per el dia 1 de Març del 2015, però gràcies a la col·laboració dels diferents empresaris del club, va aconseguir realitzar el seu somni, així que va haver d'endarrerir la seva mort un dia després.
A raó d'això, també va fer el servei d'honor del partit juntament amb la seva família, i després va veure el partit des d'un lloc VIP i va presenciar la victòria del seu equip amb tres gols a zero a favor seu. Més tard, va poder gaudir d'una visita als vestidors per a conèixer a tots els jugadors i finalment realitzar el seu somni.
I així, al dia següent en Lorenzo va morir acompanyat de tots els que l'estimaven i l'havien acompanyat durant tots aquells anys de lluita.

Personalment, trobo que en Lorenzo és un clar exemple a seguir, no només pel fet d'haver hagut de suportar tots aquests anys el càncer, sinó també per haver tingut el valor d'escollir un mètode tan dolorós com és el de l'eutanàsia, però amb dolorós no em refereixo a dolor físic, sinó psíquic, ja que saber que quan arribi l'hora de dir adéu, serà de veritat, no podràs tornar a veure mai més aquelles persones que tant t'han ajudat i estimat. Moltes vegades utilitzem la paraula adéu com si es tractés d'una paraula que significa "tornar a retrobar-nos", però en alguns casos aquesta paraula té molta més història, com per exemple la den Lorenzo. Per una altra part, trobo que aquest mètode anomenat eutanàsia és positiu per a persones que realment no volen suportar més pes del que han hagut de suportar fins en el moment en què decideixen dur-ho a terme, però sempre tenint en compte l'historial mèdic del pacient i tot el què comporta.


"La muerte no existe, la gente sólo muere cuando la olvidan; si puedes recordarme, siempre estaré contigo." Isabel Allende (1942)

2 comentaris: