dilluns, 23 de març de 2015

Dialectes de la llengua catalana

CATALÀ BALEAR
El balear forma una família de dialectes del català que es parlen a les Illes Balears. Els subdialectes que la formen son el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc. La llengua catalana hi va arribar per mitjà d'habitants del Rosselló i l'Emporda en temps de conquesta, és per això que es conserven característiques dialectals emparentades amb les variants d'aquestes zones.

Característiques fonètiques
Pronuncien com a vocal neutra les e tòniques procedents de la e tancada del llatí. Una part de Menorca, d'Eivissa i Mallorca, però, han transformat la vocal neutra en e oberta, com al català oriental continental. Tambe, en els grups verb + pronom feble, l'accent recau damunt dels pronoms. Eliminen la a en paraules esdrúixoles acabades en ia, recueixen els grups gua, qua, go i ko en posició àtona. Es distingeixen les o i la u àtones. En alguns casos es produeix una pèrdua de la ll quan es troba entre vocals i distingeixen la b de la v.

Característiques morfosintàctiques
Utilitzen els articles es, sa, ses, s' segons el subdialecta, la forma es crea després del so i després de la preposició amb, com també ordenen els pronoms febles precedint el verb. A més a més utilitzen els articles personals en i na davant de noms propis de persona i els verbs de primera conjugació les seves 1a i 2a persones del present d'indicatiu i l'imperfet de subjuntiu tenen característiques diferents.

Característiques lèxiques
Al·lot referint-se a noi, ca o cus, cussa a gos o gossa, moix a gat, cercar a buscar, besada a petó, brossat a mató, capell a barret, horabaixa a tarda, botar a saltar, berenar tant a esmorzar com berenar, boix, nin i fillet a nen, renou a soroll, cotxo a cotxe, sebre a saber, veïnat a veí, etc.


CATALÀ CENTRAL
El català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona.

Els trets més importants d'aquest dialecte són els articles definits i personals com el, la els, les , en el i la, els verbs incoatius amb increment en -eix, mots propis (ànec, sorra, ocell, etc.), sistema vocàlic tònic de set sons i àton de tres i plurals en -s.

CATALÀ NORD-OCCIDENTAL
El català nord-occidental és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya, com el Pallars Jussà, Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, les Garrigues, l'Alt Urgell, la Segarra, etc. així com les comarques aragoneses catalanoparlants. Dins del territori de parla nord-occidental podem trobar una bona part dels documents escrits en català més antics, com les Homilies d'Organyà a l'Alt Urgell del segle XI.

Característiques fonètiques
Trobem que les vocals àtones tenen una articulació més tensa, amb distinció entre a, e, o i u. Però trobem que no tot és així, per exemple la a i la e inicials de mor es neutralitzen, la o àtona a inici de mot és diftong, la a final por passar a e oberta o e tancada, etc. També trobem que la erra final s'emmudeix i no trobem distinció entre b i v.


Característiques morfosintàctiques
Els articles masculins més utilitzats són lo i los, la terminació -es dels plurals es pronuncia amb e tancada, el pretèrit imperfet de subjuntiu pren els morfemes amb la essa sorda i aquests son en -eva i -iva. També hi trobem desinències amb -am i -au del present d'indicatiu.

Característiques lèxiques
El lèxic ofereix diverses diferències respecte al català oriental, com per exemple espill com a mirall, melic a llombrígol, xic a noi, corder a xai, romer a romaní, catxap a conillet, sangartalla a sargantana, pegar a encomanar, vole a estimar, etc. A més a més, presenten paral·lelismes amb el lèxic castellano-aragonès. Tot i això, però, el lèxic pot variar molt d'un poble a un altre i no es pot generalitzar excessivament.


"Perquè la llengua per a les persones que la tenim com a patrimoni és tan inseparable de nosaltres mateixos com ho és la sang, com ho és qualsevol aspecte de la nostra personalitat, el nom que portem o el color de la pell."  Joan Solà i Cortassa (1940-2010)


1 comentari: